PROJECTE TIC I APRENENTATGE SIGNIFICATIU:
1:INTRODUCCIÓ:
Aquesta memòria descriu tot el procés
realitzat en l’aplicació d’una tasca o activitat programada amb l’objectiu de provocar i
constatar un canvi conceptual en uns
nens i nenes de 5 anys, i utilitzant l’ús de les TIC com a instrument
però també com a part d’aquest canvi.
Les TIC formen part del món proper
dels infants, ordinadors, whatsapp’s, tablets, càmeres digitals, mòbils... són
una constant en les seves vides tant a casa, com a l’escola ,com al carrer ,com
en els comerços... Amb aquesta programació vull constatar que les activitats
d’aprenentatge estan situades en tasques significatives del món real. Que la
seva funcionalitat és indubtable i al mateix temps, necessària dins del
context social i cultural actual. La
relació amb la cultura amb què estem connectats provoca uns canvis que ,
inevitablement, creen aprenentatges.
Per a desenvolupar aquesta
programació hem utilitzat l’ordinador (
ús del teclat, ratolí...), Google ( buscar imatges, algunes paraules...), Web (
moure’s per les diferents pestanyes...), Facebook ( buscar fotografies, xatejar,
videotrucada...) i el canó de
projecció. Són instruments o eines que
ens han ajudat a assolir uns objectius,
però al mateix temps són objectiu d’aprenentatge.
El problema “ com ens podem comunicar amb en Raúl”
sorgeix d’una necessitat real dels alumnes i
els docents ho hem aprofitat com a motivació per provocar un canvi
conceptual en aquests. El més important és que cada nen/a vagi construint nous
aprenentatges a partir d’anar acomodant idees i fenòmens nous en les creences i
coneixements ja existents.
L’objectiu no és que els alumnes
coneguin tots els canals de comunicació que existeixen en el seu entorn, de fet
, en els canals proposats per ells mateixos no els mencionen tots, i no es
treballa en aquest sentit. L’objectiu és organitzar un espai on, mitjançant l’experiència i la
reflexió, es promogui la construcció
de models mentals que, un cop
interaccionats amb els coneixements previs, provoqui un canvi conceptual. En
aquest cas, el que interessa és que els alumnes, aprenguin a analitzar
diferents possibilitats i/o opcions per a resoldre cada situació i a identificar, a partir d’aquest anàlisi, la
millor opció per a resoldre un problema. Centrant-nos en el problema “ com ens
podem comunicar amb en Raúl”, interessa
que els nens i nenes analitzin els diferents canals proposats buscant aquell
que ens permeti veure’ns i parlar en directe.
L’activitat és significativa perquè
conté tots els principis d’un aprenentatge significatiu: Actiu, constructiu,
col·laboratiu, intencional, conversacional, contextualitzat i reflexiu.
2.DISSENY DE L'ACTIVITAT:
Com podem felicitar el Nadal a en Raúl si ja no viu
al nostre poble ?
Aprenents:
Alumnes de P5 B de l’Escola Guillem de Montgrí
de Torroella de Montgrí.
Mediadors/es:
Mestra tutora de l’aula Anna Martínez i Salvadó , Sergi Fernández i Xifra
(mestre d'educació física i suport)
Tecnologia
disponible: Canó de projecció, 4 ordinadors amb sistema operatiu
Windows XP. Connexió a Internet a tots els ordinadors, 1 ordinador portàtil amb
sistema operatiu Win 7 amb webcam.
Problema en termes tecnològics: Els nens i nenes de P5 B no saben com comunicar-se
amb en Raúl perquè ja no viu en el poble.
Fa un mes que un alumne de P5 B ha marxat a viure a Cádiz. En una conversa amb un grup d'alumnes
d'aquesta aula, va sorgir la qüestió de com ho faria en Raúl per saber el
nostre poema de Nadal si ja no venia a classe. D'aquí va sortir la idea de
treballar de quines maneres ens podem comunicar amb gent que no està a prop.
Segons Jonassen ( 1997), aquest problema té les
següents característiques:
-
És un problema mal
estructurat ja que ha sorgit d'una situació
quotidiana sense una planificació inicial. A la qüestió en concret, se li poden
donar diferents solucions o respostes, totes vàlides, dependran dels
coneixements previs i vivències que tinguin els alumnes sobre les diferents
vies de comunicació.
-
És un problema senzill perquè tots els factors que intervenen són de fàcils
de controlar. No es preveu que hi pugui
haver variables estranyes.
-
Especificitat de camp. Es tracta d'una situació enmarcada en un context real i molt actual: la necessitat de
comunicar-se. Aquest fet fa que el problema sigui significatiu i funcional.
Una de les activitats que fan els alumnes de P5 per
Nadal és una felicitació amb el poema. En una conversa sobre les costums de felicitar-nos
el Nadal, un alumne molt amic d'en Raúl, diu que en Raúl no podrà saber el
nostre poema perquè ja no ve a l'escola. A partir d'aquí surt la següent
conversa:
-
Marc: En Raúl no podrà saber el nostre poema perquè ja no
ve a l'escola .
-
Íngrid: Però li podríem dir.
-
Marc: No ! perquè ja no ve.
-
Mestra : Podríem buscar
maneres de dir-li el poema encara que estigui lluny. Com ho fan els pares quan
volen parlar amb algun amic o familiar que no està amb ells?
A partir d'aquí comença un projecte sobre quins
canals tenim per comunicar-nos amb persones que estan lluny.
Començarem un anàlisi de tots els canals que els
nens proposin per escollir el més
adequat per poder comunicar-nos amb en Raúl per poder-li dir el nostre poema.
Per aquesta pluja d'opcions comptem amb el canó de
projecció per situar els noms que surtin
amb la seva imatge ( ex: correu postal, correu electrònic, telèfon, whatsapp,
facebook... ) i comentar-ne alguna característica, com quina és la via de
comunicació :si és només auditiva, si és
auditiva i visual i si és només
visual. A partir d'aquest anàlisi ,
descartem la via només visual perquè en Raúl no sap llegir. Ara cal escollir si
volem que només ens escolti o si volem que també ens vegi. L'objectiu és que hi
poguem parlar i veure'ns aquell mateix moment.
L’activitat
es duu a terme a l’aula ordinària de P5 ja que disposa de la tecnologia
necessària . Aquesta consta d'un canó de projecció, de 4 ordinadors de sobre
taula amb sistema operatiu Windows XP i un portàtil amb sistema operatiu Win7
amb webcam i una bona connexió a Internet.
El
grup- classe està format per 24 alumnes
( 11 nens i 13 nenes). Entre ells hi ha alumnes de diferents nacionalitats ( 3
nenes i 3 nens magrebins, 1 nena gambiana i una nena de sudamèrica ) però que
estan molt ben integrats al grup des de P.3.
En
general, és un grup bastant homogeni, amb un nivell d'aprenentatges bastant bo.
Es mostren molt participatius i entusiastes. Presenten un bon nivell
d'autonomia i creativitat.
Amb
aquesta activitat es treballen les següents capacitats:
Eix
|
Capacitat
|
Aprendre a ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma:
|
Assolir progressivament seguretat
afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d’ell mateix i
dels altres.
|
Aprendre a pensar i
a comunicar
|
Progressar en la
comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de
comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges
|
Aprendre a descobrir i tenir iniciativa
|
Observar i explorar
l'entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte
i participar, gradualment, en activitats socials i culturals
|
Aprendre a conviure
i habitar el món
|
Comportar-se d’acord
amb una pautes de convivència que el portin cap a una autonomia personal, cap
a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social
|
-
Ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma,
resolent situacions quotidianes amb actitud positiva i superant les
dificultats.
-
Aprendre amb i a través dels altres, gaudir de la relació
i integrar-se en el grup tot establint relacions afectives positives amb
actituds d’empatia i col·laboració i intentant resoldre conflictes de manera
pacífica.
-
Observar i experimentar en l’entorn proper amb curiositat
i interès, interpretant-lo i fent-se preguntes que impulsin la comprensió del
món natural, social, físic i material.
-
Desenvolupar habilitats de comunicació, expressió,
comprensió i representació per mitjà dels llenguatges corporal, verbal, gràfic,
musical, audiovisual i plàstic; iniciar el procés d’aprenentatge de la lectura
i de l’escriptura, de les habilitats matemàtiques bàsiques i de l’ús de les
tecnologies de la informació i la comunicació.
-
Aprendre i gaudir de l’aprenentatge, pensar i crear,
qüestionar-se coses, fer-les ben fetes, plantejar i acceptar la crítica i fer
créixer el coneixement d’una manera cada vegada més estructurada.
-
Participar en la conversa
i pluja d'idees .
-
Conèixer i utilitzar alguns canals i modalitats de
comunicació que proporcionen les TIC per trametre i rebre informació de forma
efectiva
-
Valorar les implicacions de les eines de comunicació en
l’entorn social i cultural
-
Interessar-se per la recerca d'informació a Google.
-
Introduir-se a les TIC com a eina de recerca i
comunicació.
-
Saber dir el poema correctament
-
Prendre consciència dels aprenentatges que es van fent.
-
Desenvolupar habilitats de resolució de problemes.
-
Fer associació grafia -so amb les lletres del teclat.
Conceptuals
|
Ø Identificació de diferents canals de
comunicació: carta, correu-e, telèfon, whatsapp, xat,...
Ø Reconeixement d'algunes
característiques principals dels diferents canals de comunicació
Ø Funcionalitat de les TIC com a eina de comunicació social.
Ø El poema de Nadal
|
Procedimentals
|
Ø
Enriquiment del treball a partir de les aportacions dels companys i
companyes.
Ø
Familiarització i utilització del processador Goggle.
Ø
Familiarització i participació en una videoconferència
|
Actitudinals
|
Ø
Participació activa en les diferents activitats d’ensenyament –
aprenentatge.
Ø
Interès i curiositat durant les activitats : conversa, cerca a google i
videoconferència.
Ø
Respecte i interès per les aportacions dels demés.
|
9.
PREVISIÓ
DE LA SEQÜÈNCIA D'ACTIVITATS
|
1a sessió: Conversa ( pluja d'idees) sobre quins
canals tenim per comunicar-nos amb en Raul. A mesura que van sorgint diferents
canals, el nen/a que l'ha proposat va a cercar a Google ( podem fer-ho amb
parelles) la seva imatge per ensenyar-la
als demés a partir del canó de projecció. De cada canal en comentem les
característiques: com ho fem per utilitzar-lo, si ens podem veure, escoltar,
veure i escoltar...
Decidim
que la millor manera per comunicar-nos és a través de la videoconferència
perquè ens podrem veure i escoltar en temps real.
2a sessió:
Fem un escrit en un document word per explicar-li que ens volem posar en
contacte amb ell i que ens digui quin dia li va bé. Aprofitem el canó de
projecció per fer l'escrit cooperatiu.
Són els nens i nenes que escriuen ( una
paraula cada un) utilitzant el teclat de l'ordinador.
Un
cop hem acabat de treballar la part més de llengua, els mestres copíem l'escrit
per enviar-li des del Facebook de la mare d'en Raúl . Aprofitant que a
Andalusia es fa jornada intensiva, la següent sessió la programarem per la
tarda.
Paral·lelament
anem assajant el poema de Nadal.
3a sessió:
Fem la videoconferència per felicitar-li
el Nadal i li recitem el poema.
(
Posteriorment, la gravació en vídeo de
com els alumnes diuen el poema , els mestres la penjarem al grup tancat que
tenim els pares i mestres del grup al
Facebook perquè tots els pares el puguin
veure).
.
El projecte sorgeix d'una necessitat
real dels alumnes. Aprofitem una pregunta d'un alumne per dur a terme un petit
treball de recerca que servirà per desenvolupar unes habilitats i capacitats en
els alumnes i , a més, ho aprofitarem perquè s'iniciïn en l'ús de diferents
canals i modalitats de comunicació. La motivació surt dels alumnes fet que
potencia que l'aprenentatge que vagin construint sigui significatiu.
Encara que sigui un tema que podria
semblar allunyat de l'entorn dels nens i nenes d'edat infantil, no ho és tant.
Quasi tots els pares, per no dir tots, estan contínuament enviant missatges,
xatejant... via mòbil o ordinador. Per això, algun d'aquests canals de
comunicació són molt coneguts per ells perquè
veuen com, habitualment, els seus pares els utilitzen i la repercussió
social que això implica. Partim d'aquests
coneixements previs dels alumnes per tal d'establir noves
relacions i crear nous coneixements.
Treballem de manera global ,
interrelacionant el treball de les TIC , amb la lectoescriptura , el llenguatge
oral i l'aprendre a aprendre.
Els alumnes participen activament del procés d'ensenyament-
aprenentatge .
Aquest
projecte es basa en la concepció constructivista de l'ensenyament- aprenentatge
del que Jonassen, Peck i Wilson (1999) destacarien
els següents principis:
Ø El coneixement es construeix.
Ø La realitat es troba a la ment.
Ø Hi ha múltiples perspectives del món.
Ø El coneixement es construeix a partir d’interaccions amb
el medi.
Ø El coneixement es troba acorat i indexat en contextos rellevants.
Ø El coneixement no es pot transmetre.
Ø La construcció del coneixement s’estimula per una qüestió
de necessitat o desig.
Ø El significat es negocia de forma social.
Ø El significat i el pensament es distribueixen entre la
cultura i la comunitat en què vivim i les eines que utilitzem.
Ø No tot el significat es crea de la mateixa manera.
L'avaluació
es porta a terme a partir de l'observació sistemàtica dels mestres durant
les activitats que fan els nens i nenes i s'enregistra en una graella de pautes
d'observació.
L'avaluació
és global, continuada i formativa i ens serveix per anar reflexionant sobre
l'aplicació de la mateixa programació i ,si cal, reconduir el procés per a una
millora dels resultats (feed-back).
-
Participar activament en la conversa .
-
Interessar-se per la recerca d'informació a Google.
-
Introduir-se a les TIC com a eina de recerca i
comunicació social.
-
Saber dir el poema correctament
-
Prendre consciència dels aprenentatges que es van fent.
-
Desenvolupar habilitats de resolució de problemes.
Relacionar correctament grafia- so
-
Saber trobar les lletres en el teclat
Les activitats les distribuïm en tres sessions d'una hora cada una. Tenint
en compte l'horari escolar que es fa a la comunitat d'Andalusia, una de les
sessions ( la 3a) ha de ser programada per la tarda
3. MAPA CONCEPTUAL:
4. DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS SEGUIT (MOSTRA DOCUMENTAL):
En una conversa amb un grup d’alumnes de P5 B de
l’escola Guillem de Montgrí, on hi vaig
a fer de mestre de suport, va sorgir la qüestió de com ho faria en Raúl per
saber el nostre poema de Nadal si ja no venia a classe. En aquell moment
estàvem fent llenguatge oral amb mig grup i vam acordar plantejar el problema
quan hi fóssim tota la classe junta.
En paral·lel vaig parlar amb la mestra tutora del
grup i vam acordar aprofitar la qüestió sorgida per a fer un petit projecte
enfocat a promoure la reflexió i resolució de problemes, així com a apropar a
alumnes a alguns canals de comunicació i a l’ús d’alguns programes TIC.
Vam
aprofitar per introduir el tema, en la següent sessió que estava programada per
conversar sobre el Nadal . A mitja conversa, en Marc va tornar a plantejar
el problema però ara a tot el grup:
-
Marc: En Raúl no podrà saber el nostre poema perquè ja no
ve a l'escola .
-
Íngrid: Però li podríem dir.
-
Marc: No ! perquè ja no ve.
-
Mestra : Podríem buscar
maneres de dir-li el poema encara que estigui lluny. Com ho fan els pares quan
volen parlar amb algun amic o familiar que no està amb ells?
Aquesta conversa va servir de motivació per a
plantejar el problema i per planificar entre tots com ho faríem per
resoldre-ho. Projecte : Com ho podem fer per comunicar-nos amb en Raúl?
1a sessió: Conversa ( coneixements previs) sobre
quins canals tenim per comunicar-nos amb en Raúl. A mesura que van anar sorgint
diferents canals, el nen/a que l'havia proposat escollia un company i ho anaven
a cercar a Google des de l’ordinador que està connectat al canó de projecció.
Va sortir: la postal, el facebook,el xat, el web, el whatsapp i el telèfon
mòbil. De cada canal en comentàvem entre tots les característiques: com ho fem
per utilitzar-lo, si ens podem veure, escoltar, veure i escoltar..., provocant un ambient d’anàlisi i reflexió,
amb l’objectiu de fer adonar als alumnes que necessitem un canal que ens
permeti veure’ns i escoltar-nos en directe.
Finalment,
i després d’una estona de reflexió, una alumna , la Zaida, va parlar de la
videotrucada perquè ella la fa servir per parlar amb el seu pare que viu al
Marroc i el veu i el sent com si estiguessin junts. Ella mateixa es va
encarregar d’explicar als companys com funcionava. Ja l’havíem trobat. Ara
calia avisar a en Raúl per quedar per un dia i una hora.
2a sessió:
Vam obrir el facebook i vam enviar un missatge a la mare d’en Raúl per quedar (
nosaltres ja l’havíem trucat per explicar-l’hi el nostre projecte i buscar la
seva complicitat). Vam aprofitar el canó de projecció per fer l'escrit cooperatiu. Van ser els nens i
nenes que van escriure utilitzant el
teclat de l'ordinador. Els demés anaven llegint a partir del canó de projecció.
La nostra sorpresa va ser veure que , tot i que a P5 fem lletra lligada, molts alumnes sabien
llegir la lletra d’impremta.
Paral·lelament
vam anar assajant el poema de Nadal.
3a sessió:
Vam fer la videoconferència per
felicitar-li el Nadal. Li vam recitar el poema, cantar la cançó i cada nen/a
que volia li podia dir alguna cosa. Va ser molt emotiu !
Posteriorment, la gravació en vídeo ,els mestres la vam
penjar al grup tancat que tenim els pares i mestres del grup al Facebook
perquè tots els pares el poguessin veure).
Vam fer una última coordinació amb la
mestra tutora per fer la valoració i tancar la programació. Conclusió: havia estat
la primera vegada que ho havíem fet però no en seria l’última.
5. AVALUACIÓ DE L'APRENENTATGE ACONSEGUIT:
En fer l’avaluació de l’aprenentatge
aconseguit cal diferenciar entre el
procés d’aprenentatge dels alumnes i el procés d’aprenentatge del docent.
Avaluació de l’aprenentatge aconseguit
pels alumnes: L'avaluació l'hem portat a terme a partir de
l'observació sistemàtica durant les activitats i ho hem enregistrat en una graella de pautes
d'observació.
A
partir de l’avaluació inicial hem pogut constatar que la majoria dels nens i
nenes de la classe no coneixien el que era una videoconferència ( només n’hi
havia dos que ho coneixien i ho utilitzaven habitualment per parlar amb els
familiars), però sí tenien algun coneixement d’altres canals de comunicació.
En
l’avaluació del procés d’aprenentatge hem pogut constatar com els alumnes anaven desenvolupant
l’habilitat d’anàlisi i reflexió sobre una qüestió en concret. En un principi
va costar centrar la conversa en els canals de comunicació, però a mesura que
l’activitat s’anava desenvolupant , vam poder observar com els nens i nenes
anaven verbalitzant opinions a partir
d’un discurs més raonat , fruit d’un anàlisi i reflexió. Hem constatat que els alumnes anaven establint noves
relacions i creant nous coneixements.
En
l’avaluació realitzada durant l’última sessió hem constatat que tots els
alumnes coneixen la utilitat de la videoconferència i en són capaços de
participar-hi.
Els
criteris d’avaluació que hem proposat i avaluat són els següents:
-
Participar activament en la conversa .
-
Interessar-se per la recerca d'informació a Google.
-
Introduir-se a les TIC com a eina de recerca i
comunicació social.
-
Saber dir el poema correctament
-
Prendre consciència dels aprenentatges que es van fent.
-
Desenvolupar habilitats de resolució de problemes.
-
Desenvolupar habilitats d’anàlisi i reflexió.
-
Relacionar correctament grafia- so.
-
Saber trobar les lletres en el teclat.
Per
tant , els alumnes, en general i tenint en compte que hi ha tants aprenentatges
com individus, han construït un nou aprenentatge a partir de:
-
Millorar l’habilitat
d’anàlisi i reflexió, per a una millor capacitat de resolució de problemes.
-
Aconseguir uns
coneixements TIC sobre l’ús social
d’alguns canals de comunicació i especialment, la videoconferència.
Avaluació de l’aprenentatge aconseguit
pels docents:
L'avaluació
ha estat global, continuada i formativa i ens ha servit per anar reflexionant
sobre l'aplicació de la mateixa programació i ,si calia, reconduir el procés
per a una millora dels resultats (feed-back).
Anteriorment
a aquesta activitat, havíem programat i dut a terme algun projecte, algun
experiment,... amb la finalitat d’ajudar a
desenvolupar l’habilitat d’anàlisi i reflexió en els alumnes. Però mai
havíem provocat una interrelació amb les TIC. Sí que havíem buscat alguna
informació a Google, però utilitzar whatsapp, facebook, ... i videoconferència,
la veritat, no sé si se’ns hagués acudit sense una motivació tan real com la
que ha sorgit.
Hem valorat molt positivament que hi hagi
una interrelació del treball de les TIC
, amb la lectoescriptura , el llenguatge oral i l'aprendre a aprendre. I que a
més, hagi permès que els alumnes hi poguin participar de manera tan activa,
potenciant la construcció d’uns aprenentatges significatius.
Hem
pogut constatar, i així en vam deixar acta en la valoració de la programació,
que ha estat una activitat molt motivadora, emotiva, funcional i significativa
pels alumnes. De fet hem decidit continuar repetint aquests tipus d’activitat
en properes programacions.
Hem
après el gran potencial que tenen les TIC en el treball de resolució de
problemes i la motivació que desperten
en els alumnes si aquestes s’usen de manera funcional i realitzant-hi un treball constructiu i
significatiu.
6. AVALUACIÓ TECNOLÒGICA DEL DISSENY:
Aquest projecte neix a arrel d'un
problema que sorgeix de forma espontània i inesperada en el si d'un grup
d'alumnes de P5. Així doncs, el projecte parteix de l'interès de l'alumnat per
voler resoldre un problema que a priori sembla no tenir solució.
Per poder desenvolupar el projecte, he
descrit el problema en forma de pregunta/qüestió: "Com podem felicitar el
Nadal a en Raül si ja no viu al nostre poble ?". A partir d'aquí, he
elaborat una programació d'aula que ens permetés trobar la solució al problema
a partir de la conversa i la cooperació entre tots els membres del grup.
El més important ha estat prioritzar els
objectius i les competències que pretenen desenvolupar estratègies per a la resolució de problemes i
fer-ho mitjançant les TIC i el treball cooperatiu. El mètode de treball elegit
ha estat el projecte per tal d'afavorir la motivació i la implicació de tot
l'alumnat del grup. Així doncs, hem previst tres sessions que hem agrupat en la
mateixa setmana i ho hem fet a la tarda per poder comunicar-nos amb en Raúl
perquè fa un horari escolar intensiu.
Pel que fa la implementació
Durant el procés d'elaboració i posada en
pràctica del projecte he anat modificant els meus coneixements, principalment els referents a la resolució de
problemes i la utilització de les TIC com a mitjà per resoldre'ls. Aquesta
reestructuració de coneixements m'ha permès donar més significació i
funcionalitat als aprenentatges adquirits en el cicle de psicopedagogia i en la
meva carrera professional.
7. CONCLUSIONS:
Una de les conclusions més
significatives que he après amb aquesta PAC i al llarg de l'assignatura, és el
valor i la utilitat de les TIC per tal que l'alumne construeixi el seu procés
d'aprenentatge de forma funcional. Tanmateix, he comprovat que són els docents
els que han de "llançar-se a la piscina" en aquest sentit, i treure'n
tot el potencial que ofereixen.
La principal finalitat d'aquesta PAC ha
estat provocar i avaluar un canvi conceptual, el d'un mateix i de tercers. Per
fer-ho ha estat necessari provocar un problema que originés un conflicte
cognitiu a l'alumnat, així com plantejar l'ús de les TIC com a mitjà per a
resoldre'l.
Durant tot el procés d'elaboració de
la PAC3, m'he donat compte que no només els alumnes de P5 havien de resoldre un
problema mitjançant les TIC, sinó que aquest fita era l'objectiu de la mateixa
PAC per a mi mateix. Un cop finalitzada la pràctica, puc constatar que he
experimentat un canvi conceptual amb el qual he pres consciència de com es
produeix aquest canvi i fins a quin punt poden ser útils les TIC per
aconseguir-lo. En definitiva, s'ha produït aprenentatge significatiu.
